A migdia del 19 de setembre de 1985 Catalunya va assabentar-se al Telenotícies que un terratrèmol acabava de sacsejar Mèxic i la seva capital. Les primeres notícies foren gràcies a TV3 i a Catalunya Ràdio, i de seguida es posà en marxa un ampli operatiu del Consulat General de Mèxic a Barcelona per coordinar les ajudes i comunicacions entre la comunitat catalana en aquell país amb els seus familiars a Catalunya. El mediodía del 19 de septiembre de 1985 Catalunya se enteró por los informativos que un terremoto acababa de sacudir México y su capital. Las primeras noticias fueron gracias a TV3 y Catalunya Ràdio, y en seguida se puso en marcha un amplio operativo del Consulado General de México en Barcelona para coordinar las ayudas y comunicaciones entre la comunidad catalana en ese país con sus familiares en Catalunya.
Les administracions catalanes no van trigar a donar mostres de solidaritat a Mèxic, i van obrir comptes corrents per a que els catalans puguéssin aportar diners per a les ajudes al rescat i la reconstrucció del país. També ho va fer la Creu Roja.
Aunque el dia 20 las noticias en la prensa eran confusas, ya se pudo informar mínimamente de lo que había supuesto el terremoto, de 8,1 grados en la escala de Richter, con lo que como informaba la Vanguardia, suponía la catástrofe más importante de la historia de México.
Un dels neguits més importants era conèixer què passava amb els catalans que havien viscut la tragèdia, tan els turistes que visitaven el centre de la República com la comunitat catalana tan nombrosa que des de l'època de l'exili vivia a la capital de Mèxic. Per això el Consulat no donava l'abast, i va haver de configurar a correcuita una llista d'aquells catalans que estaven sans i estalvis i que s'havien pogut posar en contacte amb ells, per tal de mantenir la calma en moltes famílies que no s'hi podien posar en comunicació a causa dels talls de les línies telefòniques.
Una de las preocupaciones era conocer qué pasaba con los catalanes que habían vivido la tragedia, tanto los turistas que visitaban el centro de la República como la comunidad catalana tan numerosa que des de la época del exilio vivía en la capital de México y en el resto del país. Com el Consulado estaba colapsado, tuvo que redactar rápidamente una lista de aquellos catalanes que estaban sanos y salvos con los que habían podido contactar, para poder mantener la calma en muchas familias que no podían ponerse en comunicación con ellos a causa de los cortes de las líneas telefónicas.
Els mitjans de comunicació es volcaren en Mèxic. Els diaris publicaven en portada les fotografíes que arribaven de la capital asteca, y l'equip de TV3 desplaçat a la zona i encapçalat per Carles Bosch realitzava una feina que després seria àmpliament reconeguda per a donar cobertura a les tasques de rescat. Un reportatge després del Telenotícies Nit del dimecres 25 i al "30 minuts" del divendres 27 amb el títol: "Mèxic, l'angoixa dels rescats" oferiren les imatges de la destrossa i impactaren els catalans i els familiars dels desaparescuts. Catalunya inicià així una campanya anomenada "Catalunya amb Mèxic" que implicaria organitzacions i institucions.
Los medios de comunicación se volcaron con México. Los diarios publicaban en portada las fotografías que llegaban de la capital azteca y el equipo de TV3 desplazado a la zona y dirigido por Carles Bosch realizaba una tarea que después sería ampliamente reconocida para dar cobertura a las tareas del rescate. Un reportage después del Telenotícies Nit del miércoles 25 y en el "30 minuts" del viernes 27 con el título "Mèxic, l'angoixa dels rescats", ofrecieron las imágenes de los destrozos e impactaron los catalanes y los familiares de los desaparecidos. Catalunya inició así una campaña llamada "Catalunya amb Mèxic" que implicó organizaciones e instituciones.
Aviat van començar a arribar les notícies de les víctimes espanyoles. Alguns d'ells havien mort en l'esfondrament de l'Hotel Principado i molts al Restaurant La Superleche on eren esmorzant abans d'un dia de visites culturals. També començaren a arribar aquells catalans que eren de viatge a Mèxic i van poder tornar amb els primers avions fletats. Els seus testimonis eren publicats a la premsa i els mitjans.Pronto empezaron a llegar las noticias de las víctimas españolas. Algunos de ellos habían muerto en el derrumbe del Hotel Principado y muchos también en el Restaurante La Superleche donde desayunaban antes de un día de visitas culturales. También empezaron a llegar a Barcelona aquellos catalanes que eran de viaje a México y que pudieron volver con los primeros aviones fletados. Sus testimonios eran publicados en la prensa y los medios de comunicación.
També es va desplaçar al Distrito Federal el ministre de sanitat, el català Ernest Lluch, acompanyat del tenor Plácido Domingo, nascut a Mèxic. Van visitar la unitat de Tlatelolco, una de les més afectades pel moviment tectònic, i després van visitar la comunitat catalana a l'Orfeó Català de Mèxic, per saber en quin estat es trobaven els catalans que vivien a la capital de la República.También se desplazó al Distrito Federal el ministro de sanidad, el catalán Ernest Lluch, acompañado del tenor Plácido Domingo, nacido en México. Visitaron la unidad de Tlatelolco, una de las más afectadas por el movimiento tectónico y luego visitaron la comunidad catalana en el Orfeó Català de Mèxic, para saber en qué estado se encontraban los catalanes que vivian en la capital de la República.
La Campanya "Catalunya amb Mèxic" va donar els seus fruits. L'Ajuntament de Barcelona també s'hi va implicar i va publicar una imatge de solidaritat del poble de Barcelona i dels serveis de rescat amb Mèxic, tot demamant també les aportacions econòmiques, enviades puntualment per al rescat de víctimes i reconstrucció de serveis mínims. Una recapta dels restaurants de la ciutat, així com una gala cinematogràfica van ser alguns dels esdeveniments realitzats dins d'aquesta campanya els mesos de setembre, octubre i novembre.
La Campaña "Catalunya amb Mèxic" dio sus frutos. El Ayuntamiento de Barcelona también se implicó i publicó una imagen de solidaridad del pueblo de Barcelona y de los servicios de rescate con México, pidiendo también aportaciones económicas, enviadas puntualmente para el rescate de víctimas y reconstrucción de los servicios mínimos. Una recolecta de los restaurantes de la ciudad, así como una gala cinematográfica fueron algunos de los acontecimientos realizados dentro de esta campaña los meses de septiembre, octubre y noviembre.
El 3 d'octubre tornaren a Barcelona els bombers enviats per la Generalitat. Explicaren les seves impressions al Conseller de Governació, Macià Alavedra, després de ser condecorats a Madrid per Ernest Lluch. Algunes crítiques que s'havien dirigit a les autoritats mexicanes des de diverses autoritats internacionals per culpa del descontrol després de la tragedia, van ser esvaïdes pels bombers catalans, que van destacar l'organització del govern i la solidesa dels edificis que havien aguantat un terratrèmol tan devastador.
Las administraciones catalanas no tardaron en dar muestras de solidaridad con México y abrieron cuentas corrientes para que los catalanes pudieran aportar dinero para las ayudas al rescate y la reconstrucción del país. También lo hizo la Cruz Roja.
Encara que el dia 20, les notícies a la premsa eren confuses, ja es va poder informar mínimament del que havia suposat el terratrèmol, de 8,1 graus en l'escala de Richter, amb el que tal com informava la Vanguardia, esdevenia la catàstrofe més important de la història de Mèxic.
Aunque el dia 20 las noticias en la prensa eran confusas, ya se pudo informar mínimamente de lo que había supuesto el terremoto, de 8,1 grados en la escala de Richter, con lo que como informaba la Vanguardia, suponía la catástrofe más importante de la historia de México.
Una de las preocupaciones era conocer qué pasaba con los catalanes que habían vivido la tragedia, tanto los turistas que visitaban el centro de la República como la comunidad catalana tan numerosa que des de la época del exilio vivía en la capital de México y en el resto del país. Com el Consulado estaba colapsado, tuvo que redactar rápidamente una lista de aquellos catalanes que estaban sanos y salvos con los que habían podido contactar, para poder mantener la calma en muchas familias que no podían ponerse en comunicación con ellos a causa de los cortes de las líneas telefónicas.Poc a poc, s'anava coneixent l'abast del terratrèmol. Molts edificis enrunats, barris sencers arrassats, gratacels caiguts, milers de víctimes, i els serveis públics sanitaris desbordats. El president Pujol va enviar quaranta bombers del parc de Bellaterra, especialitzats en grans sinistres naturals a Mèxic i cada dia es publicaven a la premsa els números de compte solidaris amb Mèxic
Poco a poco conocíamos la magnitud del terremoto. Muchos edificios en ruinas, barrios enteros arrasados, rascacielos caídos, miles de víctimas, y los servicios públicos sanitarios desbordados. El President Pujol envió cuarenta bomberos del parque de Bellaterra especializados en grandes sinistros a México y cada día se publicaban en la prensa los números de cuenta solidarios con México.
Aviat van començar a arribar les notícies de les víctimes espanyoles. Alguns d'ells havien mort en l'esfondrament de l'Hotel Principado i molts al Restaurant La Superleche on eren esmorzant abans d'un dia de visites culturals. També començaren a arribar aquells catalans que eren de viatge a Mèxic i van poder tornar amb els primers avions fletats. Els seus testimonis eren publicats a la premsa i els mitjans.
També es va desplaçar al Distrito Federal el ministre de sanitat, el català Ernest Lluch, acompanyat del tenor Plácido Domingo, nascut a Mèxic. Van visitar la unitat de Tlatelolco, una de les més afectades pel moviment tectònic, i després van visitar la comunitat catalana a l'Orfeó Català de Mèxic, per saber en quin estat es trobaven els catalans que vivien a la capital de la República.
La Campanya "Catalunya amb Mèxic" va donar els seus fruits. L'Ajuntament de Barcelona també s'hi va implicar i va publicar una imatge de solidaritat del poble de Barcelona i dels serveis de rescat amb Mèxic, tot demamant també les aportacions econòmiques, enviades puntualment per al rescat de víctimes i reconstrucció de serveis mínims. Una recapta dels restaurants de la ciutat, així com una gala cinematogràfica van ser alguns dels esdeveniments realitzats dins d'aquesta campanya els mesos de setembre, octubre i novembre.
La Campaña "Catalunya amb Mèxic" dio sus frutos. El Ayuntamiento de Barcelona también se implicó i publicó una imagen de solidaridad del pueblo de Barcelona y de los servicios de rescate con México, pidiendo también aportaciones económicas, enviadas puntualmente para el rescate de víctimas y reconstrucción de los servicios mínimos. Una recolecta de los restaurantes de la ciudad, así como una gala cinematográfica fueron algunos de los acontecimientos realizados dentro de esta campaña los meses de septiembre, octubre y noviembre.
El 3 d'octubre tornaren a Barcelona els bombers enviats per la Generalitat. Explicaren les seves impressions al Conseller de Governació, Macià Alavedra, després de ser condecorats a Madrid per Ernest Lluch. Algunes crítiques que s'havien dirigit a les autoritats mexicanes des de diverses autoritats internacionals per culpa del descontrol després de la tragedia, van ser esvaïdes pels bombers catalans, que van destacar l'organització del govern i la solidesa dels edificis que havien aguantat un terratrèmol tan devastador.El 3 de octubre volvieron a Barcelona los bomberos enviados por la Generalitat. Explicaron sus impresiones al Conseller de Governació, Macià Alavedra, después de ser condecorados en Madrid por Ernest Lluch. Algunas críticas que se habían dirigido a las autoridades mexicanas desde varias autoridades internacionales por culpa del descontrol después de la tragedia, fueron disipadas por los bomberos catalanes, que destacaron la organización del gobierno y la solidez de los edificios que habían aguantado un terremoto tan devastador.
Catalunya va ser de nou solidària. Barcelona s'hi va abocar. Entre tots vam poder ajudar a aquest país que en altres èpoques ens va acollir donant-nos il·lusió i esperança per començar una nova vida.
Catalunya fue de nuevo solidaria. Barcelona se lanzó a ello. Entre todos pudimos ayudar a este país que en otras épocas nos acogió dándonos ilusión y esperanza para empezar una nueva vida.
Albert Torras i Corbella, 2010
